L’Andreu dirigeix l’oficina principal de Barcelona amb la Carmen Fiol. Està involucrat en la relació amb els clients i en totes les etapes de desenvolupament del projecte. És coresponsable de la direcció de disseny del despatx. Es va graduar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1981. Premiat amb la beca William Fullbright el 1985, va estudiar a la Graduate School of Architecture and Planning de la Universitat de Columbia, Nova York, on va obtenir un Màster en Arquitectura i Disseny d’Edificis (1986).

Va ser responsable al Departament de Disseny Urbà de la transformació urbana desenvolupada a tota la ciutat de Barcelona entre 1981 i 1987 i va ser guardonat amb el Premi Príncep de Gal·les de la Universitat Harvard en Disseny Urbà el 1990 per la seva “demostració exemplar de lideratge en la conformació física i la renovació d’una ciutat”. Va ser director associat de l’Institut de Desenvolupament Urbà i Jocs Olímpics. En aquest càrrec, Andreu va dissenyar i coordinar projectes olímpics en preparació per a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. El desenvolupament d’aquests jocs va ser reconegut internacionalment per la creació d’un llegat significatiu en el paisatge del disseny urbà de Barcelona.

Ha impartit classes a diverses escoles d’arquitectura, com ara l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB) de Barcelona, i ha estat professor visitant al Politècnic de Milà de Piacenza, a la Universitat UCLA de Los Angeles, al Laboratori Internacional d’Arquitectura i Disseny Urbà de Venècia, a l’Acadèmia van Bouwkunst van de HR&O de Rotterdam i a l’Escola d’Arts, Disseny i Arquitectura de la Universitat Aalto. Des del 1994, és professor associat de Disseny Arquitectònic a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Està particularment interessat en les qüestions urbanes i les condicions canviants de la ciutat europea contemporània. En concret, ha abordat a través de la docència i la pràctica la complexitat de cada lloc que requereix la interpretació sensible del lloc i l’espai com a síntesi crítica de capes històriques, sistemes naturals i artificials existents, forces culturals i el potencial de significat futur. L’èxit dels dissenys no només va residir en la seva capacitat per abordar aquests llocs i característiques del programa sovint contradictoris, sinó en la seva creació d’un tot més gran que la suma de les parts en aquest context canviant.